■ vivent

Etimologia: del ll. vivens, -ntis, participi pres. de vivĕre ‘viure’ 1a font: 1248
  1. adjectiu Viu, que té vida, no mort. Els éssers vivents i les coses inanimades.
  2. masculí plural
    1. Conjunt dels éssers humans vius. Aviat la terra no tindrà prou recursos per a tots els vivents.
    2. els quatre vivents Bíblia Nom amb què són coneguts els quatre éssers celestials (amb cara de lleó, vedell, àguila i home) que en la visió d’Ezequiel i en l’Apocalipsi acompanyen la carrossa de Jahvè; iconogràficament reben el nom de tetramorf.
  3. masculí [usat només en certes expressions que constitueixen complements circumstancials] Temps de vida d’algú fins al moment present o fins a la seva mort. Li van donar una renda per al seu vivent. Del meu vivent no havia vist mai una cosa igual.