■ violència

Partició sil·làbica: vi_o_lèn_ci_a
Etimologia: del ll. violentia, íd. 1a font: c. 1400
    femení
  1. Qualitat de violent. La violència d’un cop, de l’huracà, d’una malaltia, d’un desig, d’un discurs. Violència de caràcter.
    1. Manera de procedir violenta. Prendre el poder per la violència. Respondre a la violència amb la violència. Un règim de violència.
    2. Acció violenta. Les violències de la soldadesca.
    3. dret Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
    4. fer-se violència Constrènyer-se amb esforç a fer alguna cosa.
    5. fer violència (a algú) Fer-li fer alguna cosa per força.
    6. fer violència (a algú) Violar-lo.
    7. fer violència (a un text) Fer-li dir una cosa que no diu.