■ valor

Etimologia: del ll. td. valor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí o femení
    1. Qualitat o conjunt de qualitats que fan que una persona o una cosa sigui preuada, valgui. El valor d’aquest text està en la seva autenticitat. El teu dibuix té molt de valor. Apreciar en el seu just valor.
    2. per extensió Persona que val, que excel·leix. És un dels màxims valors de la cançó catalana.
    3. Abast de la força, de la significació, d’una cosa, una acció, una paraula, una expressió, etc. Aquest certificat no té cap valor. No sé quin valor cal donar a les seves paraules.
    4. art Terme de la crítica d’art usat per a parlar dels caràcters constitutius de l’estil.
    5. teoria dels valors filosofia Doctrina que cerca d’establir el significat i el fonament del que hom anomena “regne del deure” o del conjunt d’estimacions valoratives sobre la realitat i l’home i sobre llur sentit. També és denominada axiologia, i àdhuc estimativa.
    6. valor lingüístic lingüística Segons F. de Saussure, sentit d’una unitat lingüística definida per les posicions relatives que pren a l’interior d’un sistema lingüístic.
    1. Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills, les dificultats, etc. Els assetjats donaven prova d’un gran valor. No tenir valor de plantar-li cara.
    2. irònicament Té el valor de negar l’evidència.
  3. economia
    1. Abstracció bàsica de la teoria econòmica que permet l’homogeneïtzació de tots els elements o objectes materials de què tracta la teoria econòmica.
    2. Qualitat de determinats béns que els fa mereixedors d’ésser equiparats a una certa quantitat de diners.
    3. Títol representatiu de participació en els havers d’una societat, de quantitats prestades, de mercaderies, de serveis, etc.
    4. valor afegit Conjunt de remuneracions (valors, beneficis, interessos, etc.) generades en la realització de l’activitat productiva.
    5. valor residual Valor mínim que tindrà un determinat element de l’actiu després que hagi acabat la seva vida útil.
  4. matemàtiques
    1. Quantitat numèrica, nombre.
    2. valor d’una expressió Resultat obtingut una vegada efectuades les operacions que formen part de l’expressió.
    3. valor mitjà Mitjana aritmètica.
    4. valor principal Per a una funció inversa trigonomètrica com arcsinus, arccosinus o arctangent, valor numèric més petit pres en un interval concret.
    5. valor propi En un endomorfisme d’un espai vectorial, zero del polinomi característic.
  5. música
    1. Durada relativa d’una nota o d’un silenci, indicada per la manera com aquesta nota o silenci són representats.
    2. Signe destinat a determinar el valor o la durada d’una nota o d’un silenci.
  6. numismàtica i sigil·lografia
    1. valor facial En una peça monetària o un segell, valor indicat per estampació o encunyació i que pot diferir del seu valor real.
    2. valor real Valor de mercat d’una peça monetària o d’un segell.
  7. valor adaptatiu genètica Proporció d’assoliments (fertilitat, viabilitat) aconseguits en la generació següent pels diferents genotips dels individus d’una determinada generació.
  8. valor globular fisiologia animal Riquesa mitjana d’hemoglobina d’un eritròcit.
  9. alimentació, indústries alimentàries
    1. valor biològic Paràmetre emprat per a valorar la qualitat nutritiva d’una proteïna.
    2. valor calòric Valor energètic.
    3. valor energètic Quantitat d’energia fisiològicament disponible d’un aliment, tenint en compte, per tant, les pèrdues durant la digestió, l’absorció i la utilització.
    4. valor nutritiu Qualificació d’un aliment en funció de la seva capacitat de satisfer les necessitats energètiques, plàstiques i protectores de l’organisme.
    5. valor panificable Capacitat de panificació.