■ vacil·lar

Etimologia: del ll. vacillare ‘oscil·lar’ 1a font: s. XIV, Metge
    verb intransitiu
    1. Moure’s lleugerament d’ací d’allà per manca d’estabilitat. Tot ell vacil·lava en caminar.
    2. per extensió Tremolar una llum, una flama, etc., sofrir variacions ràpides, estar a punt d’apagar-se.
  2. figuradament Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc. La seva memòria vacil·lava. Vacil·lar la fe.
  3. figuradament Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar davant una alternativa.