■ trobar1

Etimologia: v. trobar2
    verb
  1. transitiu
    1. Descobrir una cosa que hom cercava. Vol vendre’s la casa, però no troba comprador. He trobat a la butxaca de l’abric l’anell que cercava.
    2. figuradament Trobar la solució d’un problema.
    3. Veure aparèixer per atzar una cosa que hom no cercava. Trobar la mort en una batalla. Ha trobat un adversari digne d’ell.
    4. anar (o venir) a trobar (algú) Anar, venir, al lloc on és per parlar-hi.
  2. pronominal
    1. Coincidir per atzar dues o més persones en un lloc. S’han trobat tot passejant per la Rambla.
    2. Reunir-se dues o més persones en un lloc amb una intenció determinada. Ens trobarem a les quatre de la tarda a la universitat.
    1. transitiu Veure presentar-se una cosa sota una determinada manera d’ésser, un cert aspecte, etc. He trobat buit el safareig. Trobar bona una idea. Trobar el temps llarg. Trobo que no tens raó. Trobo que fas bona cara. El metge l’ha trobat millor.
    2. pronominal Avui em trobo millor. Trobar-se cansat. Llavors em trobava sense diners.
    3. ja ho trobarem! Expressió usada per a indicar que hom està d’acord a cloure un compte, a cobrar un deute més tard.
  4. pronominal
    1. Ésser, en un moment donat, en un lloc, estar present. Jo llavors em trobava a París. Quan va succeir això, jo m’hi trobava.
    2. Ésser alguna cosa, en un moment donat, en un lloc. Les millors peces d’aquella època es troben en el museu comarcal.
  5. transitiu antigament
    1. Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d’abans.
    2. usat absolutament literatura Versificar.


    6. Vegeu també:
    trobar2