■ tou | tova

Partició sil·làbica: tou
Etimologia: del ll. tofus ‘turo, tosca calcària’, que es transformà en adj. en el sentit de ‘porós, esponjós, bla’ i ant. ‘buit de dins’ 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Que cedeix fàcilment a la pressió; bla (oposat a dur). M’agrada dormir en un llit ben tou. Les parts toves del cos. Pa tou.
  2. adjectiu figuradament
    1. Que cedeix fàcilment, no gens ferm, fàcil d’enganyar.
    2. Molt cansat. Després de la caminada estic ben tou.
    3. Malalt, empiocat, decrèpit. D’ençà de la pulmonia la veig molt tova.
    4. Afectat. Està molt tou després de la mort del pare.
    5. Satisfet. Que se n’ha posat de tou, escoltant la neta!
  3. masculí
    1. Part tova d’una cosa.
    2. tou de la cama anatomia animal Ventrell de la cama, panxell.
    3. tou del dit anatomia animal Polpa del dit.
  4. masculí Gruix format per una cosa tova. Un bon tou de carn. Un tou de neu. Un tou de palla.
  5. masculí Abundància. Un tou d’arbres.
  6. masculí apicultura Rusc fet amb un cilindre d’escorça o amb un tronc d’arbre buidat.
  7. femení col·loquialment Cagarada.
  8. adjectiu nucleònica Dit d’una partícula o d’una radiació poc energètiques.