■ tòrcer

Etimologia: del ll. vg. *tŏrcĕre, ll. cl. tŏrquēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Deformar un cos per l’acció d’una força que tendeix a fer girar l’un dels seus extrems o una de les seves parts al voltant del seu eix longitudinal mentre l’altre és privat de girar o gira en sentit contrari. Li van tòrcer el braç per dominar-lo.
    2. tòrcer el coll (a algú) Matar-lo.
    3. tòrcer fils (o simplement tòrcer) filatura Fer girar les fibres d’un filat sobre elles mateixes, de manera que es cargolin en espiral per tal d’augmentar la resistència del fil.
    4. tòrcer-se un peu Dislocar-se’l, desllorigar-se’n les articulacions.
    1. transitiu Fer prendre a una cosa o a una part d’una cosa una direcció altra que la normal, que la que seguia, que la que té l’altra part. A veure si pots tòrcer aquesta barra de ferro.
    2. pronominal Les canyes es torcien al vent. Aquest llistó s’ha torçut.
    3. intransitiu Allà el camí torç a l’esquerra.
    4. transitiu figuradament El noi ha tingut una bona educació, però males amistats l’han torçut del camí dret.
    5. pronominal figuradament Era un bon estudiant, però s’ha torçut.
    6. transitiu figuradament Interpretar malament; falsejar. Tòrcer la justícia.