Vés al contingut
verb transitiu
-
torcer,
retorcer.
Tòrcer un fil, torcer un hilo.
-
[doblegar]
torcer,
doblar.
Tòrcer una barra de ferro, torcer una barra de hierro.
-
figuradament
torcer.
Les males amistats l'han torçut, las malas amistades le han torcido.
-
figuradament
apartar,
desviar.
L'han torçut del dret camí, le han apartado del recto camino.
-
figuradament [interpretar malament]
torcer.
Torcia el sentit de les meves paraules, torcía el sentido de mis palabras.
verb intransitiu
-
torcer,
doblar,
volver,
girar.
Allà el camí torç a l'esquerra, allí el camino tuerce a la izquierda.
verb pronominal
-
torcerse,
doblarse.
Les canyes es torcien al vent, las cañas se torcían al viento.
-
[un peu]
torcerse.
-
figuradament
torcerse.
Era un bon estudiant però s'ha torçut, era un buen estudiante pero se ha torcido.