■ tia

Partició sil·làbica: ti_a
Etimologia: del ll. td. thīa, i aquest, del gr. theía, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
    1. Germana del pare o de la mare.
    2. tia valenciana Cosina del pare o de la mare.
  2. col·loquialment
    1. Dona soltera de molta edat o no gaire jove.
    2. quedar per tia Quedar fadrina una dona.
  3. col·loquialment Dona atractiva, bonica. Quina tia!
  4. vulgarment Donota. Què vol, aquella tia?