■ témer

Homòfon: tema
Etimologia: del ll. timēre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir por, torbament de l’ànim, davant un perill real o imaginari. Ella temia molt el fred. És un home perillós i el temo.
    2. no témer un perill No curar-se’n, menysprear-lo.
  2. transitiu Tenir envers algú, especialment envers Déu, un sentiment d’extrema veneració que porta a ésser humils, a evitar tot perill de desplaure-li. Témer Déu.
  3. transitiu Considerar que alguna cosa desagradable, perillosa, etc., ha d’ocórrer. Temo que perdrem. Temia que plouria.
  4. intransitiu Ésser preocupat, sentir temor. Jo temia per ell. Temo per la seva salut.