■ tanmateix

Partició sil·làbica: tan_ma_teix
Etimologia: de tan1 i mateix 1a font: 1472
    adverbi
  1. Adverbi que expressa que una cosa és lògic que ocorri, especialment malgrat allò que semblava oposar-s’hi. Tanmateix ha vingut: ja us ho deia jo que res no li’n privaria. Tanmateix ho ha fet ell: no ho podia fer ningú més.
  2. Sens dubte, naturalment, no cal dir-ho, és clar. Expressa que una cosa ha d’ésser perquè en resulti explicable una altra. No sé com has gosat fer-ho: tanmateix ets un barra.
  3. Nogensmenys, això no obstant, amb tot. Tens els diners que vols i tanmateix no te’n serveixes.
  4. De tota manera. N’estic molt enamorat, però veig que tanmateix no soc per a ella.