■ tall

Etimologia: de tallar 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Vora tallant de la fulla d’una eina. El tall d’una destral. Oscar-se el tall d’un ganivet.
    1. Acció de tallar.
    2. Manera de tallar.
    3. figuradament Interrupció del pas o del curs d’alguna cosa. Hi ha hagut un tall de llum. Tall de digestió.
    4. construcció Acció de tallar pedra, fusta o un altre material de construcció, donant-li la forma i les dimensions adequades.
    5. figuradament dibuix Dibuix que representa l’interior d’un edifici, d’una peça o d’un cos qualsevol, per construir o ja construït, com si hagués estat tallat segons un pla determinat, generalment vertical.
    6. fusteria Manera de disposar la unió o les superfícies de contacte entre les dues peces d’un emmetxat o d’una empiuladura.
    7. oficis manuals Acció i manera de tallar les peces de roba per a un vestit, les de cuir i de pell per a un calçat i, en general, de qualsevol element amb el qual hom ha de confeccionar alguna cosa. Escola de tall.
    8. oficis manuals Manera o forma d’estar tallat el cuir i la pell d’un calçat, la roba d’un vestit, etc. Un vestit de tall italià.
    9. a tall de A manera de. Feia servir un roc a tall de martell.
    10. venir a tall Venir a tomb.
    1. Incisió feta amb un objecte tallant. M’he fet un tall a la mà amb un tros de vidre.
    2. Clivella que es produeix a la pell per excés de fred, per l’acció del vent, de l’aigua, etc.
    3. Escletxa entre roques.
    4. anatomia animal Vulva.
    5. arts gràfiques Superfície llisa formada pels fulls tallats d’un llibre al costat oposat del llom.
    6. arts gràfiques Marge lateral d’una pàgina d’un llibre oposat al marge del llom.
    7. tall geològic geologia Secció realitzada en una zona de l’escorça terrestre, gràcies a la qual hom pot veure el perfil topogràfic i l’estructura geològica.
    8. tall histològic histologia Tall molt fi d’un teixit obtingut amb el micròtom, el qual, un cop tenyit, és observat al microscopi per tal d’estudiar-ne les cèl·lules que el componen.
    1. Porció d’una cosa tallada.
    2. alimentació, indústries alimentàries Tros de carn, peix, formatge, etc., tallat d’una peça sencera o d’un tros més gros.
    3. alimentació, indústries alimentàries La carn o el peix d’un àpat o bé d’un guisat, per oposició als vegetals, al suc, etc.
    4. oficis manuals Porció de tela, de cuir, de pell, necessari per a l’afaiçonament d’una peça de vestir, d’un calçat. Li van regalar un tall de xeviot per a un vestit del seu fill.
    5. tall que es pela alimentació, indústries alimentàries Peça de la carn de boví, fibrosa, de la part baixa i central de l’animal, per sota de les costelles.
    6. tall rodó de la cuixa alimentació, indústries alimentàries Peça de la carn de boví, llarga i rodona, treta de la cuixa i destinada principalment a rostits.
    7. tall rodó de l’espatlla alimentació, indústries alimentàries Peça de la carn de boví, llarga i rodona amb un dels extrems més prim, treta de l’espatlla, més gustosa i melosa que el tall rodó de la cuixa i destinada principalment a rostits.
  5. Allà on sega, treu pedra, etc., una colla de treballadors. Anar al tall.
  6. Volum més o menys gran d’una cosa.
  7. partió 2.
  8. història del dret
    1. Dret de la generalitat de València que gravava la fabricació dels teixits, segons llur valor, destinats a la venda a l’engròs.
    2. Repartiment d’un impost o contribució, de manera proporcional als béns, entre els qui l’han de pagar.
    3. Impost o contribució repartit a pagar entre molts.
  9. indústria tèxtil
    1. Clariana causada per una petita interrupció en la regularitat del tramat.
    2. plural Defecte de filatura que poden presentar els fils de cotó i de jute, que consisteix en el fet que tenen parts primes bastant a prop les unes de les altres.
    3. tall de la palleta Senyal que deixa algunes vegades la pua de teixir, quan agrupa els fils passats per una mateixa palleta i resta, a la roba, una lleugera separació entre cada dos grups de fils.
    4. tall de la roba Límit del teixit, en el tissatge, determinat per la darrera passada col·locada, que constitueix el vèrtex de l’angle que formen els fils d’ordit en obrir la calada. També és anomenat tall de feina.