■ suar

Partició sil·làbica: su_ar
Etimologia: del ll. sudare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. fisiologia animal Expel·lir la suor pels porus de la pell. Pujant aquella costa, ens vam fer un tip de suar. Suar d’angúnia.
    2. per analogia El cafè sua, després de torrat. Les parets d’aquesta habitació suen a causa de la humitat.
  2. intransitiu figuradament Emprar un esforç fatigant per a la consecució d’una cosa. Per a arribar a convèncer-lo he hagut de suar.
  3. transitiu
    1. Emetre quelcom pels porus de la pell.
    2. suar la cansalada (o el sagí, o la carcanada) Suar molt.
    3. suar sang i aigua (o suar fel) Fatigar-se enormement.
  4. transitiu Mullar de suor. Suar la camisa.
  5. transitiu figuradament Guanyar amb gran esforç, afanyar una cosa. Si vols haver-ho, ho has de suar.