■ sofrir

Compareu: patir
Etimologia: del ll. sŭffĕrre ‘suportar, aguantar’, de sub ‘sota’ i ferre ‘portar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb [p p sofert -a o sofrit -ida]
  1. transitiu
    1. Saber suportar; tolerar. No pot sofrir que el renyin. És un home antipàtic: no el puc sofrir.
    2. No impedir, permetre, allò que caldria evitar. No sé com sofreixes que no faci gens de cas del que li dius.
    3. Ésser sotmès a una prova, a un interrogatori, etc. Encara vam haver de sofrir un altre examen.
    4. Suportar un dolor, una pena, etc.; patir. Els mals que hem sofert.
    5. figuradament Ésser objecte de (una acció). Aquest edifici ha sofert diverses modificacions.
  2. intransitiu Experimentar un dolor físic o moral més o menys prolongat, un dany. Té un mal que el fa sofrir molt. Li han adormit la mà perquè no sofreixi.