■ senyor | senyora

Etimologia: del ll. sĕnĭor, -ōris, comparatiu de senex ‘ancià’, que s’anà substantivant per a designar els ancians de la comunitat, del senat, els superiors, fins a suplantar dominus ‘amo, senyor’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. masculí i femení
    1. [abreviatura Sr. Sra.] Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses.
    2. història Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal.
    3. Persona que té autoritat damunt d’una altra per raó del contracte amb què aquesta s’ha constituït criat o servent seu; amo. Que són a casa, els senyors? La senyora hi és, però el senyor encara no ha vingut.
    4. Déu nostre Senyor (o nostre Senyor, o absolutament, el Senyor) Bíblia i cristianisme Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament, aplica indistintament a Déu i a Crist.
    5. nostra Senyora cristianisme La Mare de Déu.
  2. masculí i femení
    1. dret civil El qui té la propietat d’alguna cosa.
    2. ésser senyor de fer (tal o tal cosa) Tenir llibertat de fer-la.
  3. masculí i femení
    1. Persona d’una certa posició, d’un cert rang social (per oposició a menestral, obrer, empleat, etc.). L’odi dels pobres contra els senyors.
    2. ésser un (o tot un) senyor Tenir les maneres, la distinció, la noblesa, que escau a una persona d’alt rang.
    3. fer el senyor Imitar la manera de produir-se d’un senyor autèntic.
    4. fer-se dir ‘sí senyor’ figuradament Ésser molt respectat o molt orgullós.
    5. fer-se dir ‘sí senyor’ figuradament Ésser molt bo, de molta qualitat. Aquest arròs a la cassola es fa dir ‘sí senyor’.
  4. masculí i femení [abreviatura sr. sra.] sociologia
    1. Terme de cortesia que s’aplica a qualsevol persona, encara que sigui de condició inferior. Senyors i senyores. Benvolgut senyor. Perdoni, senyora. No, senyor.
    2. Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom, cognom o títol de qualsevol persona a qui s’adreça o de qui parla. Senyor Esteve. El senyor bisbe.
    3. Títol anteposat al nom d’un sant. El senyor sant Jaume.
    1. masculí i femení Espòs, esposa, dit per cortesia en lloc d’home o dona. Hi eren, me’n recordo, vostè i la seva senyora. Com està el seu senyor?
    2. femení Dona casada (per oposició a senyoreta).
  6. adjectiu
    1. Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.
    2. [usat sempre anteposat al substantiu] figuradament Molt gran, considerable. Caram, quin senyor automòbil! És una senyora llebre, aquesta llebre que has caçat avui!