■ saber2

Etimologia: v. saber1
    masculí
  1. Conjunt de coneixements adquirits per l’estudi. Posar algú tot el seu saber en una empresa.
  2. filosofia
    1. Coneixement o conjunt de coneixements que, mitjançant la comprovació i una adequada sistematització, donen lloc a la ciència.
    2. Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
  3. saber absolut En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc.).



    4. Vegeu també:
    saber1