■ sabata

Etimologia: d’origen incert; malgrat ser un mot comú en la majoria de llengües romàniques i d’altres de no romàniques (eslaves, turc, àrab, persa), no s’hi veu relació etimològica entre elles 1a font: 1268
    1. femení indústries del calçat Calçat de cuir, feltre o altra matèria que cobreix el peu i eventualment el turmell, amb sola de cuir, de goma, etc. Sabata alta, baixa.
    2. adjectiu i masculí i femení col·loquialment Toix, ignorant. Ets un sabata.
    3. amb una sabata i una espardenya Amb mitjans insuficients.
    4. no arribar (a algú) a la sola de la sabata Ésser-li molt inferior.
    5. riure (o tenir gana) una sabata Estar feta malbé amb la sola desenganxada, desclavada, del davant.
    6. trobar sabata de son peu figuradament Trobar allò que hom cercava, rebre les conseqüències d’allò que hom ha fet.
  2. femení construcció
    1. Peça, generalment de fusta, posada damunt un peu dret, una columna, etc., que suporta una biga o altre element horitzontal.
    2. Solera sobre la qual descansa un peu dret.
  3. femení construcció naval
    1. Falsa quilla, post de fusta dura que és fixada a la quilla d’algunes embarcacions de fusta, per la seva part inferior i en tota la seva llargada, per tal de reforçar-la i protegir-la en les avarades i en les entrades al dic.
    2. Peça de fusta que és fixada a la part superior de la roda d’una embarcació de pesca.
    3. Tros de fusta amb encaix que hom posa entre l’àncora i el buc d’una embarcació, quan es porta penjada.
  4. femení tecnologia Peça metàl·lica una de les cares de la qual, còncava i revestida de material antifricció, és aplicada contra la superfície exterior de la part anular d’una roda d’un vehicle, d’una màquina, etc., per tal de frenar-la, en el fre anomenat fre de tambor.
  5. femení indústria tèxtil Peça metàl·lica corba, on va fixat el peu de l’espasa, en alguns jocs de picar dels telers.