■ rodar

Compareu: rodolar
Etimologia: del ll. rotare, íd., der. de rota 1a font: s. XIII
    verb
  1. intransitiu
    1. mecànica Donar voltes al voltant d’un eix, estar un cos animat d’un moviment de rotació. El corró està espatllat: no roda. Fer rodar o ballar una baldufa.
    2. rodar el cap (a algú) Veure els objectes com si donessin voltes al seu entorn.
    3. rodar el cap figuradament Em dieu tantes coses d’un plegat, que em feu rodar el cap.
  2. transitiu
    1. Fer rodar una cosa. Rodar el torn, la sínia.
    2. rodar un film cinematografia Filmar-lo.
    3. rodar un motor motors Fer funcionar un motor a un règim relativament baix durant el rodatge.
    1. intransitiu Anar a una banda i a una altra sense aturar gaire temps enlloc. Sempre el veig rodant de l’un costat a l’altre.
    2. transitiu Recórrer un lloc anant d’un costat a un altre. He rodat tot Barcelona cercant això. Ha rodat mig món.
  4. intransitiu
    1. Caure fent voltes sobre si mateix o capgirant-se. Amb l’empenta la taula rodà per terra.
    2. engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar Enviar-ho tot a mal viatge, desentendre-se’n, no voler-ne saber res més.