resignar

Accessory
Etimologia: del ll. resignare, íd. 1a font: s. XIV, Metge
Body
    verb
  1. transitiu Abandonar voluntàriament a favor d’altri un càrrec, un benefici, el comandament, etc. El general resignà el comandament de les tropes al seu lloctinent.
  2. pronominal Acceptar amb conformitat i paciència una contrarietat, una desgràcia, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se.