■ reposar

Etimologia: de posar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tornar a posar. El monument fou reposat al mateix lloc. El funcionari va ésser reposat en el seu càrrec.
    2. dret processal Tornar (una causa o un plet) al seu estat primitiu.
    3. dret processal Reformar (un decret o una resolució judicial) per interposició del recurs de reposició.
    1. transitiu Posar (una cosa) sobre una altra, fer que s’hi sostingui. No té on reposar el cap.
    2. intransitiu Estar en suspensió de treball o d’activitat; descansar. Ara para la feina i reposa.
    3. intransitiu Estar sostingut per tal o tal cosa. Les bigues reposen sobre una jàssera.
    1. intransitiu Una cosa que ha estat objecte d’una operació, d’una manipulació, etc., ésser deixada a si mateixa perquè es posi, es prengui, etc. Després de remenar bé la mescla, cal deixar-la reposar un parell d’hores.
    2. pronominal figuradament Posar seny, especialment cessar de tenir una conducta poc ordenada. No et preocupis tant pel teu fill: encara és molt jove, ja es reposarà.
  4. transitiu espectacles Tornar a representar, a projectar, a executar (una peça de teatre, un film, una obra musical, etc., que fa temps que hom ha estrenat), amb certs honors d’estrena.