Accessory
Etimologia: del ll. repellĕre, repulsum, íd. 1a font: 1392
Body
-
verb
transitiu
- Resistir a una cosa obligant-la a retrocedir, a allunyar-se de si. Repel·lir una escomesa, un assalt. Repel·lir l’enemic.
-
física
- Tendir un cos a separar-se d’un altre per una acció recíproca a distància.
- Repugnar d’adherir-se.
- Exercir forces sobre un cos que actuen oposant-se al fet que el dit cos s’acosti a l’agent físic que exerceix les forces sobre ell.
- col·loquialment Causar repulsió (a algú). El seu aspecte físic em repel·leix.