repel·lir

Pronúncia: rəpəllí
    verb transitiu
  1. [rebutjar] repousser, chasser. Repel·lir una escomesa, un assalt, l'enemic, un argument, repousser une attaque, un assaut, l'ennemi, un argument.
  2. física rejeter. L'oli repel·leix l'aigua, l'huile rejette l'eau.
  3. familiarment [causar repulsió] dégoûter.