■ rentador1
| | rentadora

Etimologia: de rentar i -dor2 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. masculí Lloc on hom renta.
  2. masculí safareig 1.
  3. femení Llosa o fusta sobre la qual hom pica la roba que renta.



    4. Vegeu també:
    rentador2