■ safareig

Partició sil·làbica: sa_fa_reig
Etimologia: de l’àr. vg. ṣahrîǧ ‘bassal’, probablement d’origen irànic 1a font: 1205
    [plural safareigs o safaretjos] masculí
  1. construcció
    1. Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular o circular, utilitzat per a omplir-lo d’aigua que serveix ordinàriament per a regar.
    2. Receptacle més o menys gran, generalment paral·lelepipèdic, de parets d’obra o de formigó armat, que hom omple d’aigua i serveix per a rentar-hi la roba.
    3. Petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig.
    4. safareig de llanes Establiment on hom descrua, renta i blanqueja la llana.
  2. fer-hi (o haver-hi) safareig figuradament i col·loquialment Haver-hi enraonies, xafarderies. No ho diguis a ningú, perquè la gent de seguida hi faria safareig.