■ remenar

Compareu: barrejar
Etimologia: de menar 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu
    1. Moure, agitar, una mescla perquè esdevingui més íntima, perquè es formi una emulsió, una solució, etc. Fer morter remenant la mescla de calç, sorra i aigua. Remenar amb una cullera. Remenar un líquid tèrbol perquè no formi pòsit.
    2. Remoure, barrejar. Remena bé el caliu. Remena les cartes.
    3. per analogia Tenir entre mans; tractar. Tot el dia remena llibres, diners.
    4. figuradament Parlar insistentment d’una cosa. És un assumpte que val més que no el remenem.
    5. remenar les cireres figuradament Tenir el poder, obrar sense restriccions d’altri.
  2. transitiu Moure, bellugar, d’una part a l’altra. Remenar el cap. Remenar la cua, un gos.
  3. pronominal Regirar-se. Remenar-se al llit, agitat per la febre.