■ relació

Partició sil·làbica: re_la_ci_ó
Etimologia: del ll. relatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de relatar o referir allò que hom ha sentit, ha vist, etc. Una relació detallada dels fets. Relació oral, escrita.
    2. literatura Nom amb què també fou conegut el col·loqui, gènere literari valencià.
    3. relació jurada dret Relació feta amb jurament a qui té autoritat per a exigir-lo.
  2. Llista o enumeració de noms, adreces o altres indicacions especialment ordenats.
    1. Lligam, referència, connexió, que hom percep o imagina entre dues o més coses. Una relació de semblança. La filosofia i la teologia tenen una relació molt estreta. Entre aquests fets no hi ha cap relació.
    2. filosofia i lògica Lligam, referència, existent o que hom suposa, entre dues o més coses, o entre dos o més conceptes o judicis, talment que, establert un d’ells, hom ha de pensar alhora l’altre, o els altres, i viceversa.
    3. lingüística Lligam que uneix els diversos elements lingüístics entre ells i que constitueix per a l’estructuralisme l’objecte de la lingüística.
    4. matemàtiques Lligam entre diversos elements d’un conjunt.
    5. música Lligam existent, en un encadenament d’acords, entre els intervals de l’un i de l’altre.
    6. amb relació a locució prepositiva Amb referència a, quant a, pel que fa a. Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
    7. amb relació a locució prepositiva Envers. És respectuós amb relació als seus superiors.
    8. en relació amb locució prepositiva En connexió amb. L’estil no està en relació amb l’assumpte. Un amic em va posar en relació amb el director.
    9. en relació amb locució prepositiva Amb relació a, amb referència a. En relació amb aquesta proposta, no hi estic gens d’acord.
    10. relació jurídica dret Lligam de dret existent entre una o més persones i una o més coses, una altra persona i un o més grups o entitats.
    11. relacions de producció economia Vincles de les persones entorn del procés de producció de béns materials.
    12. relació real d’intercanvi economia Confrontació efectuada entre els preus dels béns intercanviats entre sectors econòmics, regions o estats, tenint en compte llurs modificacions al llarg del temps.
    1. Lligam de coneixença, tracte, interès mutu, etc., entre dues o més persones o grups socials o entre una o més persones i un o diversos grups socials. Posar algú en relació amb un altre. Rompre tota relació amb un partit. Les bones relacions entre els països europeus. Les relacions estrangeres de les nacions són regulades per llurs ministeris d’afers estrangers. Les meves relacions socials van molt bé. La relació genuïnament humana és la relació interpersonal. Les relacions laborals a la nostra empresa solen ésser tenses.
    2. Persona amb qui hom té relació o manté relacions. A Alemanya tinc moltes relacions.
    3. relacions diplomàtiques dret internacional Relació oficial que dos estats o governs estableixen o mantenen entre ells mitjançant llurs representants diplomàtics.
    4. relacions humanes psicologia i sociologia Interaccions i lligams mutus existents en tot grup social, i més particularment entre els membres del personal d’una empresa, d’una entitat comercial, etc., i que els caps i quadres directors d’aquestes procuren de controlar per tal d’afavorir un millor clima laboral i d’aconseguir un màxim d’eficàcia en l’acompliment de les tasques proposades.
    5. relacions públiques economia i sociologia Conjunt d’activitats d’una empresa o d’una entitat de caràcter públic ordenades a influir en l’opinió pública per tal d’atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.
    6. relacions sexuals (o simplement relacions) sociologia Relació establerta entre persones, especialment entre home i dona, mitjançant el sexe.
    7. tenir (un noi i una noia, un home i una dona) relacions Ésser promesos; festejar.
    1. Proporció, quocient entre dues magnituds de naturalesa anàloga.
    2. relació de compressió motors En els motors endotèrmics, relació entre el volum comprès pel cilindre més la cambra de combustió quan l’èmbol es troba en el punt més baix de la seva carrera i aquest mateix volum quan l’èmbol és en el punt més alt.
    3. relació de transformació electrotècnia En un transformador, relació entre les tensions alta i baixa (o entre els corrents corresponents als enrotllaments de baixa tensió i alta).
  6. relació frontal [sigla Rf] [símbol Rf] química analítica En una anàlisi cromatogràfica frontal, quocient entre les velocitats mitjanes del solut i de la fase mòbil, al llarg del seu recorregut per una fase estacionària.