■ record

Etimologia: de recordar 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí
    1. El fet de recordar una cosa passada. Perdre el record d’un fet. Tenir-ne record.
    2. La cosa que hom recorda. Els seus records d’infantesa.
    3. plural literatura Memòries. Escriure, algú, els seus records.
    4. psicologia Manifestació de l’esperit que reconstrueix el passat fent-lo viure a través del present.
  2. Objecte que hom guarda per recordar algú o alguna cosa. Aquest rellotge és un record del meu oncle.
  3. plural Salutacions d’un absent a una tercera persona o de part d’una tercera persona. Records a la teva tia! Records de la meva germana.