■ raó

Partició sil·làbica: ra_ó
Homòfon: raor
Etimologia: del ll. ratio, -ōnis ‘càlcul; raonament, raó’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. filosofia Facultat de raonar, de discórrer per mitjà de la intel·ligència.
    2. filosofia Cadascun dels diferents usos que hom fa de la raó, cadascuna de les diferents maneres com hom entén que aquesta facultat pot ésser exercida.
    3. culte de la raó Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual hom afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana.
    4. perdre la raó Tornar-se boig.
    5. ús de raó Edat en què la persona pot ja raonar talment que és considerada com a responsable dels seus actes. Tenir ús de raó. Arribar a l’ús de raó.
    1. Allò que explica, fa entenedora, fonamenta, justifica, alguna cosa. La raó de l’ésser de les coses. Quina és la raó de la teva angoixa?
    2. filosofia Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
    3. amb raó locució adverbial Justificadament. Va decidir castigar tota la classe, amb raó o sense.
    4. contra tota raó locució adverbial Sense cap justificació.
    5. dir raó Parlar d’acord amb el que és veritat.
    6. donar la raó (a algú) Reconèixer-li com a justificat el que diu, el que ha fet, etc.
    7. ésser de raó Ésser, una cosa, raonable.
    8. estar carregat de raó Pensar o obrar amb plena conformitat amb el que és veritat, amb el que és just, justificat.
    9. per raó (o raons) de Per causa de, amb finalitat de. Per raó d’economia. Per raons de prudència no ho diré avui.
    10. principi de raó suficient filosofia i lògica Principi segons el qual res no es dona (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
    11. sense raó Injustificadament. T’has disgustat sense raó.
    12. tenir raó Ésser algú fonamentat en allò que diu o fa, tenir arguments vàlids, justos, per a dir o fer quelcom, estar en la cosa certa. Tens raó: això que has dit és decisiu. Tinc raó de queixar-me.
    1. Consideració que indueix a una creença, que la confirma, que mou a una determinació. N’estic convençut per moltes raons. Vull dir-te ara les raons que m’han induït a fer això. Tinc les meves raons per a creure que no és veritat.
    2. Allò que hom diu per explicar, per justificar, quelcom. Ho provaré amb raons vàlides. Les teves raons no em convencen.
    3. demanar (o donar) raó (d’algú, d’alguna cosa) Demanar (o donar) una explicació, o simple informació, d’algú, d’alguna cosa.
    4. no entendre’s (algú) de raons No voler algú admetre o escoltar les raons d’un altre.
    5. raons foradades (o de peu de banc) Raons inconsistents, que no proven.
  4. antigament Compte, liquidació.
  5. plural
    1. Coses que es van dient en una conversa.
    2. especialment Baralles de paraules. Cercar, buscar, raons. Si dius això, hi haurà raons.
    3. estar a (o amb) raons Enraonar o conversar.
    4. fer passar (algú) amb raons Entretenir-lo parlant, sobretot amb excuses o evasives.
    5. gastar raons Parlar molt i difusament.
    6. no ficar-se en raons No admetre conversa, no voler parlar amb algú d’alguna cosa.
    7. prendre’s a raons antigament Posar-se a conversar.
  6. matemàtiques
    1. Quocient entre una quantitat (dita antecedent) i una altra (dita consegüent).
    2. En una progressió aritmètica, diferència constant entre dos termes consecutius.
    3. En una progressió geomètrica, quocient constant entre dos termes consecutius.
    4. En una funció de proporcionalitat directa f(x) = kx, nombre k.
    5. en raó directa Directament proporcional.
    6. en raó inversa Inversament proporcional.
    7. raó de semblança geometria Donades dues figures geomètriques semblants, raó entre les longituds dels elements corresponents.
    8. raó doble geometria Donats quatre punts alineats A, B, C i D, relació (ABCD) =CB:DB.
    9. raó simple geometria Donats tres punts alineats A, B i C, relació (ABC) =CB.
  7. a raó de En la relació quantitativa de. Es paga a raó de trenta euros per dia.
  8. raó social Firma, denominació oficial, d’una empresa, una casa comercial, etc.