■ rajar

Homòfon: rajà
Etimologia: del ll. radiare ‘emetre raigs de llum’, der. de radius ‘raig’ 1a font: 1460, Roig
    verb intransitiu
    1. Un líquid, sortir d’un orifici, d’un tub, etc., formant raig o doll. L’aigua raja per dues canelles. Li rajava sang del nas.
    2. figuradament No sé d’on li ragen les paraules. D’on no n’hi ha no en raja.
  2. Un recipient, un canó, etc., treure aigua, vi, etc., formant un raig o doll. Amb la secada, les fonts no rajaran. Aquest porró no raja; està embussat.