rai2

Accessory
Partició sil·làbica: rai
Etimologia: d’origen incert, malgrat les propostes que s’hi han fet, potser es tracta d’una creació de caràcter expressiu, com sembla corroborar-ho la forma paral·lela en gascó, harai, amb h- aspirada i -r- simple, no explicables amb altres teories 1a font: 1839, DLab.
Body
Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc.), forma, sense l’ajut de cap verb, una proposició completa en què s’expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, etc., no és gens o tant de témer, de plànyer, etc., i, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi. Equival a , prou, no és res, tant se val, segons els casos. Són molt de plànyer les dones que han perdut el marit. La Maria rai, que és rica: la Joana, és de plànyer, que ha quedat pobra i amb quatre fills! Hi haurà noies per a ballar? Noies rai, no en mancaran: el que mancarà seran les ganes de ballar. M’han cobrat seixanta euros pel dinar. Tu rai, que ets ric! He trencat la cadira. Això rai! No et preocupis.


Vegeu també:
rai1