■ quiet | quieta

Partició sil·làbica: qui_et
Etimologia: del ll. quiētus, -a, -um, íd., part. de quiescĕre ‘reposar’ 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
  1. En repòs o en calma. Feia una mar quieta.
  2. No excitat; plàcid. Una vida quieta.
  3. No turbulent. Un carrer quiet.