■ pertocar

Etimologia: de tocar 1a font: 1254
    verb intransitiu
  1. Correspondre alguna cosa a algú en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge.
  2. Tocar, correspondre, pertànyer, a algú de fer tal o tal cosa. A vós no us pertoca de parlar, ara.