■ passar

Etimologia: del ll. vg. *passare, íd., der. de passus, -us ‘pas’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. Recórrer tal o tal camí o travessar tal o tal lloc anant d’un indret a un altre. La processó passa per davant de casa. Per aquest carrer passa molta gent. Passar per la finestra. La taula no passa per la porta.
    2. per extensió El Ter passa per Girona. El camí passa pel mig del bosc. La canonada d’aigua passa per sota el mur.
    3. figuradament Quina idea et va passar pel cap? Passar, algú, per damunt dels escrúpols, dels miraments, de tot.
    4. passa, que t’he vist! col·loquialment Frase amb què es comenta una oportunitat o ocasió perduda per culpa de la pressa o de no haver-se’n adonat a temps.
    5. passar de llarg No deturar-se en un indret.
    6. passar per dures proves figuradament Sofrir-les, suportar-les.
    7. passar per l’adreçador figuradament Ésser obligat a fer quelcom vulgues no vulgues.
    8. passar (algú) per tot figuradament Suportar-ho.
    9. passar per ull Córrer més del compte la corda que llavora per un bossell, per una guia, etc., fins al punt que el cap de la corda hi arriba i s’escapoleix.
  2. intransitiu
    1. Ésser tingut per tal o tal cosa sense ésser-ho. Passar per lladre. Passar per bona, una moneda falsa.
    2. usat absolutament Una moneda que no passa. Aquesta mentida sí que no passa.
    3. això no pot passar No pot ésser acceptat, tolerat.
  3. intransitiu
    1. Esdevenir-se, ocórrer. Això va passar ahir. Això no et passa sinó a tu. Això no passarà sense conseqüències. Mira de passar desapercebut. Allò li va passar inadvertit.
    2. passar per alt (alguna cosa a algú) Passar-li inadvertida, escapar-se-li. T’han passat per alt algunes faltes d’ortografia.
  4. intransitiu Transcórrer, el temps. Una hora que ha passat volant. Els dies més freds ja han passat.
  5. intransitiu Cessar. Ja han passat els freds. El perill ja ha passat. Les modes passen de pressa.
  6. intransitiu
    1. Traslladar-se en un lloc. Feu-lo passar a la sala. Abans s’estaven al carrer de Girona: d’allí van passar al Passeig de Gràcia.
    2. figuradament Passar a la posteritat. Passar, una notícia, de boca en boca. Aquesta recepta passa de pares a fills.
  7. intransitiu Esdevenir, d’una cosa, d’un estat, a un altre. Passar d’aprenent a mestre. Passar, un cos, de l’estat sòlid a l’estat líquid. Passar, una expressió, a proverbi. Passar de la joia a la tristesa.
  8. intransitiu Anar més enllà. Passar de mida. Passar dels cinquanta. El malalt no passarà d’aquesta nit.
    1. intransitiu Viure de tal o tal manera. Són gent que passen amb molt poc. Amb aquests diners ja anirem passant.
    2. passi-ho bé Expressió de cortesia utilitzada per a acomiadar-se d’algú.
  10. transitiu
    1. Travessar un espai. Vam passar el riu a gual. Com passarem la riera que ha revingut? Quan haurem passat la carena.
    2. per extensió Passar l’estiu a fora, al camp. Passar el dia jugant a cartes. Passar la vida patint. Passar la joventut en un convent. En què passes el temps?
    3. figuradament Passar un examen. Passar, algú, una malaltia. Passar penes, treballs. Passar un llibre.
    4. passar camí Fer camí, avançar.
    5. passar via (a fer una cosa) Fer-la de pressa.
    1. transitiu Ultrapassar. Passar la frontera, el terme. Ja em passes: en saps més que jo.
    2. pronominal col·loquialment Excedir-se, extralimitar-se; passar de la ratlla. T’estàs passant, amb aquestes exigències.
    3. passar (una cosa) de la ratlla Ésser excessiva, ultrapassar els límits de la tolerància, de la paciència.
  12. transitiu
    1. Fer travessar un espai, transportar d’un lloc a un altre. El barquer ens passarà a l’altra riba. Passar contraban. Passar un fil pel forat de l’agulla. Passar el gra pel garbell. Passar un líquid pel colador.
    2. esports Fer arribar (la pilota, la bola) a un company d’equip.
    3. passar el forrellat Tancar amb el forrellat.
    4. passar el ganivet per la pedra Esmolar-lo.
    5. passar els ulls (per alguna cosa) figuradament Inspeccionar-la, mirar-la.
    6. passar la mà per la cara (a algú) figuradament Avantatjar-lo, guanyar-lo, ésser-li superior en algun aspecte.
    7. passar (a algú) la mà per l’esquena figuradament Afalagar-lo, adular-lo.
    8. passar la pinta (o el raspall, el drap, l’escombra, etc.) Fer lleugerament les operacions de pentinar, raspallar, netejar, escombrar, etc.
  13. transitiu
    1. Deixar córrer, dissimular. Aquesta vegada t’ho passo, però no ho facis mai més. Te n’he passades moltes.
    2. Ometre. Passar una cosa en silenci.
    3. passar per alt (una cosa) Ometre-la. Passaré per alt els detalls més morbosos de l’accident.
  14. intransitiu
    1. jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, de dòmino, etc., renunciar a prendre part en la jugada, sia voluntàriament sia per necessitat.
    2. per extensió Renunciar a participar en una cosa. Jo en passo.
  15. pronominal Empassar-se, abandonar el seu partit, etc., per anar a formar part d’un partit, etc., rival. Es va passar a l’altre equip.
  16. pronominal Perdre la seva frescor, la seva ufana, el seu punt, el peix, la fruita, un aliment, etc. Els préssecs s’han passat. Si trigueu tant, es passarà l’arròs.
  17. pronominal Gastar-se, una cosa, sense ésser aprofitada. El foc es passa.
  18. pronominal Estar-se d’alguna cosa, abstenir-se’n, saber-se’n privar.
  19. transitiu nàutica
    1. Travessar una embarcació una línia imaginària, tal com l’equador, un rumb, etc.
    2. passar la maniobra Passar els caps dels aparells i d’altres llocs per on han de passar per tal d’efectuar una maniobra.
    3. passar per ull Anar a fons una embarcació.
  20. transitiu indústria tèxtil
    1. passar els lliços Enfilar una baga amb el fil o els fils d’ordit corresponents. Hom en diu també passar un cos.
    2. passar la nuada Fer passar una nuada de l’ordit pels lliços i per la pua.
    3. passar la post Introduir ordenadament les arcades d’una muntura jacquard pels forats de la post.
    4. passar la pua Introduir els fils d’ordit entre els clars de les palletes de la pua.
    5. passar un pinte Passar un mateix ordit els lliços i la pua.