■ pap

Homòfon: pub
Etimologia: der. del ll. infantil pappare ‘menjar’ 1a font: c. 1400
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Dilatació en forma de bossa que presenta l’esòfag dels ocells entre la gola i l’estómac.
    2. En alguns artròpodes adults, expansió voluminosa terminal de l’esòfag, on s’emmagatzemen els aliments.
  2. per extensió
    1. Part compresa entre la barba i el coll.
    2. Ventrell, estómac de persona o d’animal.
    3. ficar al pap Menjar (alguna cosa).
    4. omplir el pap Menjar.
    5. tenir el pap buit No haver menjat.
  3. figuradament i col·loquialment
    1. buidar el pap Dir tot el que calia dir, desfogar-se.
    2. quedar-se al pap Estar-se de dir alguna cosa.
    3. tenir-ne el pap ple (d’una cosa) Estar-ne tip, cansat, irritat.
    4. treure del pap Dir o fer dir alguna cosa.