■ néixer

Partició sil·làbica: néi_xer
Etimologia: del ll. vg. nascĕre, ll. cl. nasci, íd. 1a font: 1030
    verb intransitiu
    1. fisiologia Sortir, un fetus viable, del claustre matern.
    2. zoologia Sortir de l’ou un animal ovípar.
    3. [seguit d’un atribut] Només demano que neixi sa. Ningú no neix ensenyat.
    4. [seguit d’un complement preposicional amb de] Va néixer de pares pobres.
    5. néixer a (alguna cosa) Començar a conèixer-la o a fer-ne l’experiència. Aquell dia vaig néixer a la felicitat.
    6. néixer per a (alguna cosa) Tenir-hi una disposició innata o ésser-hi destinat per condició natural. Ha nascut per a poeta. Les dones neixen per a patir.
    7. tornar a néixer Salvar-se d’un perill gravíssim d’una manera sorprenent.
  2. per analogia
    1. Sortir, una planta, de la llavor, de terra. En aquell racó, hi neix herba.
    2. Sortir, un brot, una flor, etc., en una planta. De cop, a tots els arbres, els havien nascut borrons.
    3. Sortir, el pèl, la ploma, en el cos d’un animal. Ja li neix el pèl.
    4. Sortir, una font o un corrent d’aigua, d’un indret. A la primavera neixen fontinyols pertot arreu. El Fluvià neix a la Garrotxa.
    5. Aparèixer, un astre, a l’horitzó. Em llevava de matí per veure néixer el sol.
  3. figuradament Començar a ésser, prendre el seu origen. Va néixer dins meu una sospita. El cristianisme nasqué a Palestina. Tots aquests problemes neixen de la seva solitud.