■ necessitat1

Etimologia: del ll. necessĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de necessari. La necessitat d’alimentar-se.
    2. Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir. És una necessitat ineludible.
    3. psicologia i sociologia Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l’adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà.
    4. de necessitat locució adverbial Necessàriament.
    5. de primera necessitat locució adjectiva Expressió aplicada a allò de què hom no pot prescindir. El pa és un article de primera necessitat.
    6. fer de la necessitat virtut Donar-se el mèrit de fer volenterosament allò que cal fer per força.
    7. necessitats nutritives alimentació, indústries alimentàries Conjunt de substàncies indispensables necessàries per al manteniment de l’organisme.
    8. tenir necessitat (d’algú o d’alguna cosa) Estar impossibilitat de prescindir-ne. Tenim necessitat de l’aire. Viu de renda: no té necessitat de treballar.
    1. Mancança d’una cosa important, especialment del necessari per a viure. Robava per necessitat.
    2. per extensió Situació en què hom necessita urgentment l’ajut d’un altre. Pots recórrer-hi en cas de necessitat.
    3. cridar necessitat Cridar socors.
    1. fer (algú) les seves necessitats Defecar o orinar.
    2. necessitat natural (o fisiològica) Urgència de defecar o d’orinar.
    3. tenir (o fer) una necessitat Tenir (o fer) una necessitat natural.
  4. economia Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
  5. filosofia Qualitat, estat o condició del que és necessari.


    6. Vegeu també:
    necessitat2