-
femení
- necesidad.
- [pobresa] necesidad. Robava per necessitat, robaba por necesidad.
- [situació difícil] necesidad. En cas de necessitat, demana-li ajuda, en caso de necesidad, pídele ayuda.
- [o pl], necesidades pl. Fer les seves necessitats, hacer sus necesidades.
- cridar necessitat pedir ayuda (o socorro).
- de necessitat de necesidad, necesariamente.
- de primera necessitat de primera necesidad.
- fer de la necessitat virtut figuradament i familiarment hacer de la necesidad virtud.
- per necessitat por necesidad.
- tenir necessitat de tener necesidad de, necesitar (o necesitar de).
- tenir necessitat de tener necesidad de, necesitar, hacer falta. No té necessitat de treballar, no tiene necesidad de trabajar (o no le hace falta trabajar).
Vegeu també:
necessitat2