■ motiu2
| | motiva

Partició sil·làbica: mo_tiu
Etimologia: del ll. motivus, -a, -um ‘relatiu al moviment’, der. de motus, -a, -um, participi de movēre ‘moure’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Que indueix a moure’s, a fer alguna cosa.
    2. masculí filosofia i psicologia Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.
  2. masculí
    1. Raó d’obrar. Aquest és el motiu que l’ha empès a escriure. Ell li ha donat motiu per a intervenir. Té els seus motius per a dir-ho.
    2. per extensió Allò que fa pensar, que fa sentir, etc., alguna cosa. Això li dona motiu a creure que canviarà. Tens prou motius per a ésser feliç.
    3. per extensió Allò que explica, que fa entenedora, que justifica, alguna cosa. Quin ha estat el motiu de la derrota?
    4. amb motiu de locució prepositiva Expressió usada per a indicar allò que indueix a fer alguna cosa o n’és ocasió. Us ho regalem amb motiu del vostre aniversari. Hi coincidírem amb motiu d’una festa.
    5. per motius de locució prepositiva Expressió usada per a indicar allò que explica alguna cosa. No he pogut anar-hi per motius de salut.
    6. sense motiu locució adverbial D’una manera irracional, injustificada. T’enfades sense motiu.
  3. masculí art
    1. En una obra d’art, tema, assumpte, a desenvolupar.
    2. Tema bàsic d’ornamentació.
  4. masculí música Frase o fragment musical que serveix de nucli inicial del desenvolupament musical.
  5. motiu conductor Leitmotiv.



    6. Vegeu també:
    motiu1