- adj. Que indueix a moure's, a fer alguna cosa. (Usat solament en filosofia)
impulsiu. Causa impulsiva (o motiva).
actuant
- m. Raó d'obrar, allò que mou a fer o deixar de fer alguna cosa.
causa (→)
mòbil. El mòbil de les seves accions era inconfessable.
raó
finalitat
lloc, en la frase donar lloc a (una cosa). En aquell cas no hi havia lloc a alegrar-se.
perquè (m.) El perquè de la seva negativa no el sabràs mai.
Compareu: la poma de la discòrdia: el motiu d'una desavinença, etc., pretext, pàbul, en la frase donar pàbul, past, íd. Donar pàbul (o past) a les murmuracions.
- Sense motiu: Immotivat. Injustificat.
Sense solta ni volta.
- Donar motiu: → motivar.
Vegeu també:
motiu2
© Manuel Franquesa