mendicar

Accessory
Etimologia: del ll. mendicare, íd. 1a font: 1323
Body
    verb transitiu
    1. Demanar, un captaire, almoina. Mendicava un tros de pa.
    2. usat absolutament Un pobre home constret a mendicar.
  1. Demanar alguna cosa a títol d’almoina. No ha venut res en tot el dia i ha hagut de mendicar un tros de pa.
  2. figuradament Sol·licitar humilment. Anava mendicant amor i ningú no li’n donava.