■ mania

Partició sil·làbica: ma_ni_a
Etimologia: del ll. td. mania, i aquest, del gr. manía ‘bogeria’ 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
  1. psiquiatria
    1. Psicosi caracteritzada per una exaltació de les facultats vitals: eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora.
    2. mania de grandesa Obsessió per aparentar importància exagerada, riqueses, etc.
    3. mania persecutòria Obsessió d’ésser objecte de mala voluntat per part d’altri o d’altres persones.
    1. Afecció desordenada i abassegadora per alguna cosa. Té la mania del futbol.
    2. Aprensió o aversió injustificada. Ha agafat la mania que el peix li fa mal. L’ha suspès perquè li té mania.
    3. Costum injustificat. Té la mania de tancar-ho tot.
    4. tenir manies Expressió amb què hom designa un cert tipus de malaltia mental, especialment de caràcter neuròtic, en oposició a la malaltia mental pròpiament dita, de caràcter psicòtic.