■ llur

Etimologia: del ll. illorum ‘d’ells’, gen. pl. de ille ‘ell’, que donà l’ant. llor, canviat en -u- per influx del dat. ll. lui; del pl. lurs, reduït a lus, prové el datiu -los 1a font: s. XIII, Vides
    adjectiu i pronom
  1. Possessiu que fa referència a la tercera persona del plural.
  2. el llur (o ço del llur) antigament Les seves coses, els seus béns.