■ lluny1

Etimologia: del ll. lŏngĕ, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. adverbi
    1. A una distància considerable en l’espai o en el temps. El poble no és pas tan lluny com ens havien dit. Fugirem ben lluny. Les vacances ja no són lluny.
    2. [usat darrere expressions quantitatives que indiquen la distància] A deu quilòmetres lluny. Una hora lluny. El vaig veure d’un tros lluny.
    3. figuradament Vivien bé, però ell la sentia lluny. Tocar ara aquest tema ens portaria massa lluny.
    4. anar (o arribar) lluny figuradament Avançar, algú, molt en la seva carrera. Aquest noi val molt: arribarà lluny.
    5. de lluny Expressió que hom aplica a un parent no pròxim. Som cosins de lluny.
    1. al lluny locució adverbial A llarga distància.
    2. al lluny de locució prepositiva Allà, d’enllà de.
    3. al lluny del lluny locució adverbial Ben al lluny, a la màxima distància apreciable.
  3. lluny de locució prepositiva
    1. A una distància considerable de. Alacant és lluny de Barcelona.
    2. figuradament Lluny de la vista, lluny del pensament. Cada dia estan més lluny l’un de l’altre.
    3. [precedint un verb en infinitiu] figuradament Denota omissió completa de l’acció expressada pel verb. Lluny de minvar, ha crescut.
  4. estar lluny de creure (o de pensar, o de fer, etc.) (alguna cosa) No creure-la, no pensar-la, etc., en absolut. Estic lluny de pensar això que dius.



    5. Vegeu també:
    lluny2