■ llauna

Partició sil·làbica: llau_na
Etimologia: probablement ll. lamĭna ‘placa, làmina’, canviat en *labĭna per dissimilació de nasals, amb possible influx d’un preromà afí al cèlt. *lágina ‘fulla de metall’ 1a font: 1249
    femení
    1. metal·lúrgia Làmina d’acer dolç recoberta d’una capa d’estany que la preserva de l’oxidació.
    2. per extensió Recipient construït amb planxa metàl·lica, generalment de llauna i de poca capacitat, emprat per a tenir-hi líquids: oli, petroli, aigua, etc., o aliments en conserva. Sardines de llauna.
  2. Trosset de llauna on hi ha marcat un nombre, una lletra, etc.
  3. figuradament Lata. Quina llauna de discurs! Donar la llauna a algú.
  4. armament Làmina metàl·lica que era introduïda en elements defensius d’una altra matèria per fer-la més forta.
  5. llar, assumptes domèstics greixera 2.
  6. donar la llauna (a algú) figuradament i obsolet Despatxar-lo, acomiadar-lo.