■ inútil

Partició sil·làbica: in_ú_til
Etimologia: del ll. inutĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu No útil, que no té o no dona cap utilitat. Té la casa plena de trastos inútils. Tots els esforços foren inútils. Ara ja és inútil de parlar-ne.
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que no serveix per a una cosa determinada o per a res. M’han declarat inútil per al treball. És un inútil!
    2. adjectiu especialment ciències militars Dit del ciutadà que és declarat no apte per al servei militar.
  3. boca inútil Persona que no treballa i que hom ha de mantenir en canvi de no res.