■ igual

Etimologia: en cat. ant. egual, ll. aequalis ‘de la mateixa edat o grandària’, der. de aequus, -a, -um ‘pla, llis, igual’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Que té en comú amb un altre individu o una altra cosa o amb altres individus o coses absolutament totes les característiques, l’aparença o l’essència o una determinada qualitat o magnitud. No hi ha cap home igual a un altre home. Un vestit igual que el meu.
    2. adjectiu Dit de dos o més individus o dues o més coses iguals entre si. N’ha comprats tres d’iguals. Tots som iguals davant Déu. Són iguals d’ample.
    3. adjectiu hiperbòlicament Molt semblant.
    4. masculí Persona d’igual condició, rang, etc.
    5. masculí Nom del signe d’igualtat (=).
    6. adjectiu geometria Dit de les figures geomètriques entre les quals hom pot establir una transformació d’igualtat.
    7. adjectiu matemàtiques Dit dels conjunts formats pels mateixos elements.
    8. adjectiu matemàtiques Dit dels elements d’un conjunt entre els quals hom pot establir una igualtat.
    9. a l’igual de D’una manera igual a la de, de la mateixa manera que.
    10. d’igual a igual Expressió amb què hom indica que algú tracta un altre com el seu igual, o que dues persones es tracten com a iguals. Parla al seu cap d’igual a igual.
    11. ésser igual (alguna cosa) Ésser indiferent o no tenir importància. Tot li era igual. Has fet mal fet, però no t’hi amoïnis: és igual.
  2. adjectiu
    1. Que és el mateix, que conserva les mateixes característiques, el mateix aspecte, el mateix valor, etc. Encara és ben igual que aleshores.
    2. Que és sempre el mateix, que no varia, que no admet diversitat en la manera de procedir. Un pols igual. Un caràcter igual.
    3. No divers en les seves parts, llis, pla, uniforme, monòton. Un terreny igual. Parlava amb veu igual.
  3. adverbi D’una manera igual. Pensem igual. Són igual d’alts.