■ hi

Homòfon: i
Etimologia: resultat d’una fusió entre el ll. ĭbī ‘aquí; allí’ i el ll. hīc ‘ací’ 1a font: s. XI
    pronom
  1. Pronom personal adverbial que:
    1. Representa una circumstància de lloc que denota on és o s’esdevé, cap a on va, per on passa, algú o alguna cosa. Si vas a casa tot seguit, encara hi trobaràs en Joan. Era dalt, però ja no hi és. Després de netejar la cadira, va posar-hi el paquet al damunt. Quan jo tornava de la plaça, ella hi anava. El carreró era tan estret, que el camió no podia passar-hi.
    2. Representa una circumstància de manera, instrument, concurrència a una acció, etc. Ja tornes a caminar de gairell: sempre hi camines. Diu que treballa de pressa, però no hi treballa gens. T’ha pegat amb el bastó? Sí, que m’hi ha pegat. Jugava molt amb la Núria, i ara no hi juga mai.
    3. Representa, en certs casos, una circumstància de temps de l’acció expressada per verbs com arribar, partir, començar, acabar, etc. Vine sempre abans de dinar; però vine-hi sempre, eh! No tornis tard! Potser hi tornaré una mica. Normalment comença a les sis, però avui no hi començarà pas.
    4. Representa un complement preposicional introduït amb a, en o qualsevol altra preposició que no sigui de. Si jo renunciava a tenir-ho, hi renunciaries tu també? Tot i que ningú més no defensava aquesta opinió, ell s’hi entossudí. Et conformes amb tan pocs diners? Jo no m’hi conformaria pas.
    5. Segur que te’n sortiràs: només cal que hi confiïs.
    6. Representa un adjectiu o substantiu indeterminat terme predicatiu d’un verb altre que ésser, esdevenir, estar i semblar. Digué que el ferro es tornaria or, però no s’hi tornà pas. Té les cames molt llargues. Sí, que les hi té.
    7. Acompanya el verb haver usat com a impersonal. A casa no hi ha ningú.
    8. Acompanya verbs de percepció usats intransitivament. No hi veig ni hi sento.
    1. Forma que, en el català del Principat, pren el pronom li quan concorre amb el, la, els o les i, en el llenguatge col·loquial, amb en. Li donaràs els llibres o no els hi donaràs? Si em demana que li deixi el meu, l’hi deixaré. Si me’n demana deu, n’hi donaré dotze.
    2. Forma que prenen els datius li, els quan es combinen amb els acusatius dels pronoms de primera o de segona persones. Em presentaran al responsable? —Sí que t’hi presentaran.