■ gronxar

Etimologia: probablement d’una base indoeuropea krontio, que hauria donat *cronticare, d’on gronxar en els parlars del nord, i *crontiare, d’on gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Comunicar un moviment de vaivé a un cos suspès. Si anem a la fira i pujo a les barques, gronxaràs la meva barca?
    2. pronominal Van gronxar-se al parc.
    1. transitiu Comunicar a un cos, respecte a un punt d’ell mateix, un moviment de vaivé. El vent gronxava les branques. Camina gronxant el cos.
    2. pronominal El vaixell es gronxava cada cop més sobre les ones.
  3. per extensió
    1. transitiu Qui vulgui que el gronxi, que s’assegui al gronxador.
    2. pronominal Els nens es gronxen al jardí.
  4. gronxar-s’hi figuradament Entretenir-se excessivament a fer una cosa, especialment una feina, fer-la amb negligència.