■ girar

Etimologia: del ll. gyrare, íd., der. de gyrus, i aquest, del gr. gỹros ‘gir, cercle’ 1a font: 1250
    verb
  1. intransitiu
    1. Moure’s com una roda al voltant del seu eix. La Terra gira sobre ella mateixa.
    2. Moure’s circularment o espiralment al voltant d’un eix. La Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.
  2. intransitiu per extensió
    1. Deixar, algú o un vehicle, la direcció que seguia i agafar-ne una altra. En arribar a la travessia, l’auto girà a mà dreta.
    2. Canviar de direcció un camí, un riu, etc. En aquell punt la carretera gira bruscament cap a l’esquerra.
    3. dialectal antigament Fer mudança la Lluna, passant de nova a vella, o viceversa.
    1. transitiu Fer passar alguna cosa d’una posició a una altra mitjançant un moviment de rotació. Girar els ulls en blanc. Vaig girar el pom amb suavitat.
    2. transitiu per extensió Canviar de posició alguna cosa fent que la seva cara superior o anterior esdevingui la inferior o posterior. La truita ja s’ha enganxat: l’havia d’haver girat abans. Deixa-m’ho acabar de llegir: no giris full, encara.
    3. transitiu especialment En sentir el soroll, va girar el cap endarrere. Cada moment em girava l’esquena per adreçar-se a algú altre.
    4. transitiu especialment Trabucar un recipient, un carro, etc. Ves amb compte de no girar el tinter.
    5. transitiu especialment Canviar l’ordenació dels mots d’una proposició. Gireu aquesta frase en passiva.
    6. pronominal Torçar-se, dislocar-se. Girar-se un peu.
    7. pronominal Donar mitja volta o una part de volta, amb tot el cos o amb una part del cos. No et giris fins que t’avisem. Va girar-se envers nosaltres i ens digué... Ara cal veure com et va del darrere: gira’t d’esquena.
    8. pronominal figuradament Mudar radicalment d’opinió, de partit, etc. Com va girar-se, després de la guerra!
    9. girar cua Donar mitja volta per tornar-se’n, recular.
    10. girar cua figuradament Desdir-se, desistir.
    11. girar els ulls (o la vista) (a, vers, etc., algú o alguna cosa) Dirigir-li la mirada.
    12. girar espatlla (o l’espatlla, o les espatlles, o l’esquena) Fer mitja volta per anar-se’n, fugir, etc.
    13. girar full figuradament Passar a una altra qüestió.
    14. girar la cara (a algú) Tombar la cara cap a l’altra banda per defugir la seva salutació, la seva escomesa. Deu estar ofès: ahir vam topar-nos pel carrer i va girar-me la cara.
    15. girar la cara (a algú) hiperbòlicament Expressió emprada per a indicar l’efecte d’un cop molt fort a la cara.
    16. girar la pell figuradament Tornar-se tot un altre.
    17. girar l’esquena (o l’espatlla, o les espatlles) (a algú) Negar-li el favor, l’ajut, etc.
    18. girar-se contra (algú) Plantar-li cara.
    19. girar-se contra (algú) figuradament Posar-se sobtadament contra seu.
    20. girar-se la truita figuradament Canviar radicalment l’estat de les coses, especialment la situació política.
    21. no saber on girar-se Trobar-se assetjat per múltiples feines, ocupacions, necessitats, etc.
  4. pronominal Sobrevenir. Es girà una tramuntana terrible. Se m’ha girat molta feina. Se li ha girat un mal dolent.
  5. transitiu antigament Traduir.
  6. transitiu economia
    1. Posar en circulació ordres de pagament.
    2. Expedir lliuraments de mercaderies o transaccions de valors que impliquen un moviment de cabals; comerciar.
  7. en un girar d’ulls locució adverbial En un instant.