■ gent

Etimologia: del ll. gens, gĕntis ‘raça, família, habitants d’un lloc’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Conjunt de persones en nombre indeterminat. Hi havia molta gent. Ho sap gaire gent, ja?
    1. Una certa categoria de persones. La gent rica del poble. Bona, mala, gent. La gent de lletres.
    2. a gent jove, pa tou (o pa blanet) Refrany que vol dir que el jovent, per la falta d’experiència, no és gaire de fiar en empreses dures o perilloses, i cal preparar-li la feina i minvar-li l’esforç.
    3. gent petita (o menuda) Infants.
    4. gent pobra no necessita criats Frase que hom diu per a agrair irònicament el favor que aparentment li fan quan en realitat el perjudiquen.
    5. la meva (o teva, o seva, etc.) gent Les persones de la família d’algú. Has vist la meva gent, per aquí?
    6. la meva (o teva, o seva, etc.) gent Les persones que algú té sota les seves ordres. La seva gent compleix molt.
  3. marina, marítim
    1. gent de cap Part de la tripulació d’una galera que comprenia de bon principi la gent de guerra (soldats, arcabussers, etc.) i la gent de mar (comandament, oficials, mariners, personal eclesiàstic i sanitari), en oposició a la gent de rem.
    2. gent de lleva Conjunt de persones que eren detingudes en llocs públics per tal de tripular els vaixells de l’estat.
    3. gent de rem Part de la tripulació d’una galera constituïda per remers voluntaris, esclaus i forçats.
  4. marina, marítim
    1. gent de popa Conjunt de l’oficialitat d’un vaixell.
    2. gent de proa Conjunt dels mariners d’un vaixell, exceptuant-ne els oficials.
  5. gent armada dret penal Conjunt d’individus que porten armes independentment de llur professió i del dret de portar-les.